Article paru dans le journal  https://www.emporda.info/ et écrit par Sònia Fuentes le 27 novembre 2025. Et comme nous sommes fans d’Érasmus  🇪🇺✈️, nous vous le partageons au format Catalan original, en Castillan et en français !!! cool

L’École d’Hostellerie de l’Institut Olivar Gran de Figueres collabore avec le programme Erasmus+ 🇪🇺

Des élèves du lycée hôtelier de l’île de la Réunion 🇷🇪 effectuent des stages dans des établissements de référence comme le Motel Empordà et le Molí de l’Escala !

Sònia Fuentes
Figueres, 27 NOV 2025

Dix-huit élèves de formation professionnelle dans les domaines de l’hôtellerie, de la cuisine et des services du Lycée Hôtelier Christian Antou de l’île de La Réunion effectuent, durant le mois de novembre, un séjour de stage dans l’Alt Empordà, dans le cadre du programme Erasmus+. L’expérience se déroule dans des établissements de référence — tels que les restaurants El Motel, le Molí de l’Escala, Txots ou l’Hôtel Pirineos de Figueres, entre autres — et bénéficie de la collaboration de l’École d’Hostellerie de l’Institut Olivar Gran de Figueres, où sont dispensés les cycles de formation.

Réseau actif de séjours internationaux
Selon Raquel Fernández, coordinatrice de la mobilité du centre, cet échange favorise la connaissance mutuelle et fait partie d’un réseau actif de séjours internationaux : « Nous travaillons avec ce centre depuis trois années, et nous avons également envoyé des élèves et des enseignants sur l’île de La Réunion. C’est un enrichissement pour tous. Le premier échange, réalisé durant l’année scolaire 2021-22, a été une expérience très bénéfique », commente-t-elle.

Photo de groupe des élèves de l’île de La Réunion et du centre de Figueres avec certains enseignants. / EMPORDÀ
L’île de La Réunion, île française située dans l’océan Indien mais intégrée à l’Union européenne, a répondu à notre intérêt quand « nous avons voulu chercher des partenaires proposant des formations similaires. Nous avons d’abord mené une enquête pour mieux connaître le contexte et leur formation », explique-t-elle.

L’île possède une langue propre, le créole, en plus du français. Sa cuisine, d’empreinte française, est fortement influencée par sa culture. Toutefois, l’offre de produits locaux est limitée, et le reste des approvisionnements doit être importé. Pour cette raison, le contact avec la cuisine catalane, qui repose sur les produits de proximité, leur paraît particulièrement intéressant.

Visites dans toute la comarca
En plus des stages professionnels, les élèves visitent des entreprises comme Mas Mercè, le Celler Oliveda et le Château de Peralada. Ils participent aussi à des ateliers, comme celui sur les samossas, produit typique qu’ils ont cuisiné conjointement avec les élèves locaux. Profitant des jours fériés, ils ont également visité des sites emblématiques tels que le Musée Dalí et d’autres lieux de la région, dans le but de découvrir la culture et la gastronomie de l’Empordà. « Chaque année nous recevons des élèves différents, et ils doivent s’adapter à nos horaires des repas, à une gastronomie différente ». Ces 18 élèves, durant leur séjour, achètent des produits locaux au marché, qu’ils apprennent à cuisiner directement pendant leurs stages dans les établissements.

Le Molí de l’Escala fait aussi partie de la formation des élèves de l’île de La Réunion / EMPORDÀ
Les étudiants, âgés de 16 à 17 ans, suivent des cours d’espagnol, ce qui facilite leur adaptation. De plus, la maîtrise du français leur est également utile. Outre les stages dans l’Alt Empordà, des mobilités en sens inverse ont également eu lieu, avec des élèves et des enseignants de l’Empordà se rendant à La Réunion. « C’est une collaboration très enrichissante. Cette année, nous enverrons deux professeurs en début d’année pour maintenir le lien et préparer la possibilité qu’un de nos groupes y effectue un séjour à l’avenir. Les années précédentes, nos élèves ont réalisé des stages dans des hôtels de luxe de l’île ».

Atelier de samossas, plat typique de la région, avec les deux groupes d’élèves / EMPORDÀ
Actuellement, les changements curriculaires ont retiré le français du programme comme langue étrangère à l’Institut de Figueres, ce qui complique la mobilité des étudiants empordanesos vers les pays francophones. Malgré cela, Fernández défend la continuité de nouvelles formes de collaboration : « L’objectif est que les élèves apprennent à partir à l’étranger, à connaître d’autres cultures et langues, à voir comment on travaille ailleurs et à gagner en autonomie personnelle et professionnelle ».

L’Escola d’Hostaleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres col·labora amb el programa Erasmus+ 🇪🇺
Alumnes del liceu hoteler de l’illa de La Reunió 🇷🇪 fan pràctiques en establiments de referència com el Motel Empordà i el Molí de l’Escala.

Sònia Fuentes
Figueres27 NOV 2025

Divuit estudiants de formació professional de l’àmbit de l’hostaleria, cuina i serveis de l’Institut Lycée Hôtelier Christian Antou de l’Illa de la Reunió realitzen durant el mes de novembre una estada de pràctiques a l’Alt Empordà, en el marc del programa Erasmus+. L’experiència es duu a terme en establiments de referència —com els restaurants El Motel, el Molí de l’Escala, Txots o l’Hotel Pirineos de Figueres, entre altres— i compta amb la col·laboració de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres, on s’imparteixen els cicles formatius.

Xarxa activa d’estades internacionals
Segons Raquel Fernández, coordinadora de mobilitat del centre, aquest intercanvi afavoreix el coneixement mutu i forma part d’una xarxa activa d’estades internacionals: « Treballem amb aquest centre des de fa tres cursos, i també hem enviat alumnat i professorat nostre a l’illa de la Reunió. És un enriquiment per a tothom. El primer intercanvi, realitzat el curs 2021-22, va ser una experiència molt beneficiosa », comenta.

 

Imatge de grup dels alumnes de la Illa de la Reuniói del centre figuerenc amb alguns professors. / EMPORDÀ
L’illa de la Reunió, una illa francesa situada a l’oceà Índic, però integrada a la Unió Europea, va respondre al nostre interès quan « vam voler cercar socis que oferissin formacions similars. Primer vam fer una investigació per conèixer millor el context i la seva formació », explica.

L’illa té una llengua pròpia, el crioll, a més del francès. La seva cuina, d’arrels franceses, està fortament influenciada per la seva cultura. No obstant això, l’oferta de productes locals és limitada, i la resta de subministraments s’han d’importar. Per aquest motiu, el contacte amb la cuina catalana, que es basa en productes de proximitat, els resulta especialment interessant.
Visites arreu la comarca
A més de les pràctiques professionals, els alumnes fan visites a empreses com Mas Mercè, Celler Oliveda i el Castell de Peralada. També participen en tallers, com el de samosses, un producte típic seu que han cuinat conjuntament amb l’alumnat local. Aprofitant els dies de festa, també han visitat espais emblemàtics com el Museu Dalí i altres indrets de la comarca, amb l’objectiu de conèixer la cultura i la gastronomia empordaneses. « Cada any rebem alumnes diferents, i s’han d’adaptar als nostres horaris dels àpats, a una gastronomia diferent ». Aquests 18 alumnes, durant la seva estada, compren productes locals al mercat, els quals aprenen a cuinar directament durant les seves pràctiques als establiments.

El Molí de l’Escala també forma part de la formació dels alumnes de la Illa de la Reunió / EMPORDÀ
Els estudiants, amb edats compreses entre els 16 i 17 anys, cursen castellà, cosa que facilita la seva adaptació. A més, el domini del francès també els és d’ajuda. A banda de les pràctiques a l’Alt Empordà, també s’han dut a terme mobilitats a la inversa, amb alumnat i professorat empordanès visitant la Reunió. « És una col·laboració molt enriquidora. Aquest curs, enviarem dos professors a principis d’any per mantenir el vincle i preparar la possibilitat que algun grup nostre hi faci una estada en el futur. Anys anteriors, els nostres alumnes van fer pràctiques en hotels de luxe de l’illa ».

 

Taller de samosses, plat típic de la regió, amb els dos grups d’alumnes / EMPORDÀ
Actualment, els canvis curriculars han deixat fora del pla d’estudis el francès com a llengua estrangera a l’institut figuerenc, cosa que dificulta la mobilitat dels estudiants empordanesos cap a països francòfons. Tot i això, Fernández defensa la continuïtat de noves formes de col·laboració: « L’objectiu és que l’alumnat aprengui a sortir al món, conèixer altres cultures i idiomes, veure com es treballa fora i guanyar autonomia personal i professional ».
Et pot interessar

Mobilitat: 150 i 300 alumnes per curs
Els cicles formatius que participen en el programa Erasmus+ inclouen cuina i gastronomia, serveis en restauració, forneria, pastisseria i confiteria, així com alumnes de direcció de cuina. Igualment, el centre intenta que cada any surti alumnat a fer pràctiques a l’estranger. « Aquest curs, tenim grups que marxen a Itàlia, Bèlgica i Noruega. Tot està subvencionat per la Unió Europea », explica. El centre gestiona la mobilitat d’entre 150 i 300 alumnes per curs. « El programa Erasmus funciona de manera diferent segons el nivell: batxillerat, cicles formatius i cicles superiors, però tenim la sort de poder subvencionar totes les línies fins al 2027. Ens anem enriquint i fent nous contactes. Som un equip inquiet », conclou.

L’Escola d’Hosteleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres colabora con el programa Erasmus+ 🇪🇺
Alumnos del liceo hotelero de la isla de La Reunión 🇷🇪 realizan prácticas en establecimientos de referencia como el Motel Empordà y el Molí de l’Escala.

Sònia Fuentes
Figueres 27 NOV 2025

Dieciocho estudiantes de formación profesional del ámbito de la hostelería, cocina y servicios del Lycée Hôtelier Christian Antou de la Isla de La Reunión realizan durante el mes de noviembre una estancia de prácticas en el Alt Empordà, en el marco del programa Erasmus+. La experiencia se lleva a cabo en establecimientos de referencia —como los restaurantes El Motel, el Molí de l’Escala, Txots o el Hotel Pirineos de Figueres, entre otros— y cuenta con la colaboración de la Escuela de Hostelería del Instituto Olivar Gran de Figueres, donde se imparten los ciclos formativos.

Red activa de estancias internacionales
Según Raquel Fernández, coordinadora de movilidad del centro, este intercambio favorece el conocimiento mutuo y forma parte de una red activa de estancias internacionales: “Trabajamos con este centro desde hace tres cursos, y también hemos enviado alumnado y profesorado nuestro a la Isla de La Reunión. Es un enriquecimiento para todos. El primer intercambio, realizado en el curso 2021-22, fue una experiencia muy beneficiosa”, comenta.

Imagen de grupo de los alumnos de la Isla de La Reunión y del centro de Figueres con algunos profesores. / EMPORDÀ
La Isla de La Reunión, una isla francesa situada en el océano Índico, pero integrada en la Unión Europea, respondió a nuestro interés cuando “quisimos buscar socios que ofrecieran formaciones similares. Primero hicimos una investigación para conocer mejor el contexto y su formación”, explica.

La isla tiene una lengua propia, el criollo, además del francés. Su cocina, de raíces francesas, está fuertemente influenciada por su cultura. Sin embargo, la oferta de productos locales es limitada, y el resto de suministros debe importarse. Por este motivo, el contacto con la cocina catalana, que se basa en productos de proximidad, les resulta especialmente interesante.

Visitas por la comarca
Además de las prácticas profesionales, los alumnos realizan visitas a empresas como Mas Mercè, Celler Oliveda y el Castillo de Peralada. También participan en talleres, como el de samosas, un producto típico suyo que han cocinado junto con el alumnado local. Aprovechando los días festivos, también han visitado espacios emblemáticos como el Museo Dalí y otros lugares de la comarca, con el objetivo de conocer la cultura y la gastronomía empordanesas. “Cada año recibimos alumnos diferentes, y deben adaptarse a nuestros horarios de las comidas, a una gastronomía distinta”. Estos 18 alumnos, durante su estancia, compran productos locales en el mercado, los cuales aprenden a cocinar directamente durante sus prácticas en los establecimientos.

El Molí de l’Escala también forma parte de la formación de los alumnos de la Isla de La Reunión / EMPORDÀ
Los estudiantes, con edades comprendidas entre los 16 y 17 años, cursan castellano, lo que facilita su adaptación. Además, el dominio del francés también les es de ayuda. Aparte de las prácticas en el Alt Empordà, también se han llevado a cabo movilidades en sentido inverso, con alumnado y profesorado empordanés visitando La Reunión. “Es una colaboración muy enriquecedora. Este curso, enviaremos a dos profesores a principios de año para mantener el vínculo y preparar la posibilidad de que algún grupo nuestro haga una estancia en el futuro. Años anteriores, nuestros alumnos realizaron prácticas en hoteles de lujo de la isla”.

Taller de samosas, plato típico de la región, con los dos grupos de alumnos / EMPORDÀ
Actualmente, los cambios curriculares han dejado fuera del plan de estudios el francés como lengua extranjera en el instituto de Figueres, lo que dificulta la movilidad de los estudiantes empordaneses hacia países francófonos. Aun así, Fernández defiende la continuidad de nuevas formas de colaboración: “El objetivo es que el alumnado aprenda a salir al mundo, conocer otras culturas e idiomas, ver cómo se trabaja fuera y ganar autonomía personal y profesional”.

Te puede interesar

Movilidad: 150 a 300 alumnos por curso
Los ciclos formativos que participan en el programa Erasmus+ incluyen cocina y gastronomía, servicios en restauración, panadería, pastelería y confitería, así como alumnos de dirección de cocina. Igualmente, el centro intenta que cada año salga alumnado a realizar prácticas en el extranjero. “Este curso, tenemos grupos que van a Italia, Bélgica y Noruega. Todo está subvencionado por la Unión Europea”, explica. El centro gestiona la movilidad de entre 150 y 300 alumnos por curso. “El programa Erasmus funciona de manera diferente según el nivel: bachillerato, ciclos formativos y ciclos superiores, pero tenemos la suerte de poder subvencionar todas las líneas hasta 2027. Nos vamos enriqueciendo y haciendo nuevos contactos. Somos un equipo inquieto”, concluye.

Si quieres, lo adapto a un registro más periodístico, más formal, o a un boletín para redes sociales. ¿Cómo lo necesitas?